El cuerpo: la vía a la sanación emocional
El solstici d’estiu marca el punt d’inici de l’estació més energètica de l’any. Les diferents cultures, tradicions i corrents filosòfiques que tenen en compta la natura, els cicles estacionals i com l’ésser humà es relaciona amb ells, parlen del moment de major energia de l’any, estació yang, foc, exaltació, moviment, maduració del fruit i energia masculina representada pel sol, i existent tant en homes com en dones.
Com que és una estació de moviment cap a l’exterior, prendre consciència del nostre cos i dels seus senyals per a alinear-nos amb ell, és fonamental en aquesta fase tan dinàmica de l’any. És per això que en l’article d’aquesta setmana ens centrarem en la consciència corporal.
Parar esment al cos és una via molt important per a ajudar a conèixer, gestionar i també sanar emocions. Observar l’estat del cos, les malalties, els dolors o les limitacions que aquest ens presenta davant determinades activitats o moviments concrets, és conèixer també el nostre món emocional i viceversa, perquè identificar una emoció ens farà connectar amb la seva expressió a nivell corporal. És una realitat que el nostre estat emocional té un impacte i una expressió directa en el nostre cos ja que la nostra mecànica queda condicionada i es “adapta” a l’energia que genera una emoció, ja sigui alterant la seva posició, funcionament o activitat.
Tots/es hem patit, o coneixem a algú que pateix, la sensació de sobrecàrrega muscular en el coll o l’esquena, per exemple, derivada de l’estrès i la tensió acumulades per les responsabilitats laborals, familiars o de qualsevol tipus, i que no són una altra cosa que manifestacions molt comunes d’una emoció subjacent.
Havent-hi molts músculs i òrgans que es veuen afectats per les nostres emocions, en l’aproximació que us proposem avui ens centrarem en dos músculs clau en el nostre món emocional: el diafragma i el psoes. El primer és més conegut i la majoria sabríem identificar-ho, almenys aproximadament, en el nostre cos. El segon és un gran desconegut i no obstant això, té una relació molt estreta amb les emocions i un gran impacte a nivell físic. Més enllà de la seva pròpia funció independent, tots dos músculs estan íntimament relacionats, formant un sistema que podríem gairebé dir “mirall” d’una gran part de les nostres emocions.
És molt curiós que quan es busca bibliografia sobre cadascun d’aquests músculs per separat, trobes autors que els defineixen indistintament com “el múscul de l’ànima”. Així que no queda molt clar quin dels dos va ser batejat així primer, però sí que els dos tenen suficient importància a nivell emocional com per a portar amb si aquest “cognom” tan… sorprenent.
Començarem parant esment al primer. El diafragma se situa de manera transversal en la caixa toràcica i el seu funcionament està associat principalment a la respiració, afectant també altres processos com el d’ingesta i digestió d’aliments. És un múscul de moviment involuntari que la seva no exercitació conscient el fa tendir a la rigidesa. La nostra manera de respirar, condicionada sovint per les emocions, situacions d’estrès i/o estats d’ansietat, tiben el diafragma excessivament, el que produeix un escurçament de les seves fibres.
Aquest escurçament impacta directament en l’actitud postural (per exemple, amb la inclinació de les espatlles cap endavant i l’encorbament de l’esquena) que al seu torn es reflecteix novament a nivell emocional, generant un moviment corporal de “tancament” i no de “obertura”. Aquesta postura condiciona el correcte flux energètic del cos i redefineix les pressions en els diferents espais corporals, els òrgans dels quals es reubiquen.
És molt interessant conèixer com la medicina tradicional xinesa associa al pulmó les emocions de tristesa i melancolia, i com aquestes emocions mantingudes en el temps esgoten l’energia (o qi) pulmonar, la qual cosa comporta a un sobreesforç en la respiració. Aquest sobreesforç al seu torn, suposa una insuficiència energètica en l’òrgan que té conseqüències associades (a nivell postural, circulatori, de sistema immunitari, entre altres).
Treballar el diafragma, per tant, es torna un aspecte fonamental, tal i com expliquem en el nostre article “Respirar per a sanar”, en el qual parlàvem de la respiració completa i els seus beneficis. Així mateix, existeixen diferents exercicis corporals i posicions de ioga indicades per a estirar, relaxar i donar major amplitud al diafragma.
El nostre segon convidat, el múscul psoes, és al meu parer el gran desconegut en el que a les emocions es refereix i descobrir-lo em va obrir a un coneixement que avui considero valuosíssim i que a continuació compartirem. En el meu cas concret, sempre havia associat el dolor inguinal a una antiga lesió esportiva d’abductor i el dolor lumbar a la compensació que aquesta zona havia de fer per a corregir una lesió cervical a conseqüència d’un accident de trànsit. Tenia la convicció, errònia, que eren afeccions independents i dolors que havia de “tolerar” o gestionar a conseqüència de l’anterior. Quan el psoes “va aparèixer en la meva vida” tot va canviar (i això que només és un múscul 
).
El psoes té una posició complexa i curiosa, tractant-se en realitat de dos músculs simètrics i paral·lels que connecten la columna lumbar amb la part anterior de la cuixa, unint barato i extremitats, travessant en el seu recorregut la zona sacroilíaca i sent un dels músculs tensors més potents del cos.
Encara que alguns autors es refereixin a ell com “el múscul de l’ànima”, uns altres el denominen el “múscul de la por”, i és que resulta que aquest múscul respon de forma molt subtil a les emocions (especialment a la por), el que es reflecteix és un escurçament d’aquest. Aquest fet impacta directament en la zona de la pelvis i de la lumbar i és a vegades el causant del famós “dolor pelvià”, més present en dones que en homes, del dolor inguinal (a vegades confós amb dolor a conseqüència de la inflamació de l’apèndix), així com del dolor de lumbar i d’esquena.
Tenim per tant dos músculs relacionats directament amb les emocions, el diafragma amb la pena i la tristesa, el psoes amb la por, i que tots dos responen davant situacions d’estrès i estats d’ansietat escurçant-se i descompensant el funcionament normal del cos. El que és veritablement clau és saber que tots dos estan connectats entre si mitjançant teixit biointel·ligent (o fàscies) i que responen l’un als moviments i senyals de l’altre. Així, un psoes en situació de tensió mana aquesta informació al diafragma, afectant la respiració. A més, quan aquesta tensió és prolongada, el missatge de perill que arriba al sistema nerviós central és sostingut, per la qual cosa el sistema hormonal i immune tendeixen a esgotar-se. El que, al seu torn, ve reforçat per una respiració incompleta que no oxigena adequadament, incidint en la mateixa direcció.
És important per tant, desenvolupar el bon hàbit d’estirar el psoes, per a alliberar-lo d’una compressió i escurçament excessius arran de les diferents situacions que puguem estar travessant a nivell emocional. Així mateix, conèixer i observar com es manifesta el conjunt del sistema, tan rellevant i peculiar en el seu funcionament, ens permetrà entendre molts dels mecanismes que s’activen en cascada arran d’una emoció determinada.
La consciència corporal, entesa com estar en contacte amb el teu propi cos, detectar els senyals que aquest et manifesta (podria ser dolor inguinal, lumbar, d’esquena) i saber posar-la en context amb el nostre món emocional, és bàsic per a un benestar integral i una salut adequada.
A asTara donem molta importància a aquest aspecte i treballem la connexió amb el cos, la respiració conscient, i el treball amb l’energia, utilitzant diferents tècniques i disciplines com el ioga, entre altres.
Us animem a entrar en contacte amb el cos, a honrar-lo i escoltar tot allò que us vol dir, a practicar i aprendre tècniques que us permetin connectar amb el vostre món emocional i amb la vostra Natura Interior, perquè aquesta és la millor via i el millor vehicle per a emprendre el camí cap al benestar.