Mindfulness: cervell i cor
per a entrenar una consciència plena
Així és com som. Acostumats a viure en pilot automàtic, realitzant una infinitat de tasques de manera instintiva, sense tenir consciència del moment present. El Mindfulness o Atenció Plena, representa una eina simple però poderosa per a aconseguir un major equilibri i calma mental dins dels elevats i exigents ritmes de la vida actual.
La nostra ment està ocupada constantment amb qüestions del passat o preocupacions del futur. En ella és on apareixen sense parar els nostres pensaments, fantasies, preocupacions, desitjos; en ella és on ens projectem constantment cap al futur o tornem al passat. Ens perdem sense parar en aquest fluir de sensacions i pensaments, imprecisos i difícils fins i tot de definir. Però aquest mecanisme no ocorre sense raó. Respon al funcionament d’unes parts del cervell anomenades Xarxa Neuronal per Defecte, que representa el pilot automàtic del nostre cervell.
Vivim absorbits per una constant ocupació en uns altres temps i altres llocs que ens impedeix mantenir l’atenció sobre on estem, què fem, sobre les nostres companyies i les nostres converses. No veiem les oportunitats que ens ofereix el present, perquè estem massa (pre)ocupats a pensar en altres coses. Mirem el mòbil durant una conversa com a pur acte reflex, pensem en tasques o problemes del treball mentre els nostres fills/es ens compten el seu món fascinant en moments que no tornaran, ens estressem realitzant una infinitat de tasques urgents que només resten temps al que realment és important.
He tingut moltes preocupacions a la meva vida,
i la majoria d'elles mai han ocorregut...
Passem en definitiva gairebé tot el nostre temps preocupant-nos per problemes transcendentals que mai han passat (i que possiblement mai passaran), en lloc de connectar amb el que ens està ocorrent a cada moment, escoltant a fons les nostres sensacions i les nostres inquietuds.
Aquest tren de pensaments que es defineix com “rumiaciò” és el brou de cultiu de totes les inquietuds, pors, ràbia, tristesa, ansietat, estrès o esgotament que a la llarga poden fins i tot consolidar-se causant altres estats de malaltia més crònics (físics i mentals).
Què és això del Mindfulness...
Mindfulness és una de les recents troballes de la medicina i de la psicologia, encara que és una tècnica que deriva de les pràctiques orientals des de fa més de vint segles. Molts treballs científics, acollint-se a aquestes pràctiques, han anat demostrant en els últims 30 anys la seva utilitat per a prevenir i reduir l’estrès o el malestar psicològic, com a part de molts processos de canvi. Entrenar una consciència plena permet evitar la sensació de burnout (la de “estar cremats”) i millorar l’actitud negativa que es produeix en contextos laborals, en les relacions o en altres situacions de la vida (per exemple, durant una pandèmia). Es basa en la capacitat infinita que el nostre cervell té no sols d’aprendre, sinó de modificar la seva pròpia estructura neuronal i actualitzar la seva “manera de funcionar”.
A través del Mindfulness s’entrena la capacitat que tots tenim de connectar amb el moment present, d’escoltar el nostre cor i d’observar els nostres pensaments sense que el seu flux incessant ens arrossegui sense més…
En aquesta escolta és on, si estem disposats i entrenats, el nostre cervell i el nostre cos es troben.
És molt curiós com el caràcter xinès que descriu la paraula Mindfulness o Atenció Plena és un ideograma que es compon de dues parts, el “ara” o “presència”, superposat a l’ideograma de “cor”. Per als xinesos pronunciar la paraula mindfulness (“consciència plena”) significa pronunciar també “cor ple”; parlar d’un aspecte sense l’altre no permet captar del tot l’esperit, el significat ni la invitació del mindfulness com a forma de vida.
El que no és Mindfulness…
En el meu cas, quan el Mindfulness va aparèixer en la meva vida, era un moment en el qual estava perdut. L’estrès laboral m’havia portat a un carreró en el qual no veia una sortida, i mogut per la inquietud i a la vegada per la curiositat, em vaig ensopegar amb el Mindfulness, i em vaig fer a la idea que seria la panacea de tots els mals, aquest descobriment increïble que aporta totes les solucions. I quan vaig començar, no vaig trobar res de tot això… i si d’una banda és cert que ja des del principi em va ajudar a trobar un cert equilibri i assossec, al mateix temps no parava de lluitar amb les meves preocupacions i pensaments en la cerca d’un oasi de calma definitiva que no apareixia, tornava constantment a tenir les meves inquietuds i fins i tot em sentia pitjor perquè les meves expectatives eren altres i fins em culpabilitzava per no estar fent-ho bé…
Però l’instructor del meu primer MBSR insistia molt a confiar en el procés i en la pràctica, sense buscar res en concret; simplement entrenant el cervell com entrenem els músculs amb el temps vindrien els resultats. Així que mantenint assiduïtat en l’entrenament cada dia, la meva pròpia observació del que ocorria va anar canviant i vaig anar a poc a poc interioritzant els reals aprenentatges d’aquest procés.
I és evident que aquests aprenentatges molt poc tenen a veure amb la il·luminació definitiva, la salvació de tots els sofriments, o un estat de satisfacció perpetu….
He après a donar més valor al temps, als petits moments del dia, als nombrosos moments irrepetibles que vivim, i a tot el que habitualment passa desapercebut; simplement he après a adonar-me quan no estic present, tornant a portar l’atenció a les coses tal com són. A través de l’atenció, he observat el sentit del jo, de mi i el meu: el meu cos, els meus sentiments, els meus records, els meus pensaments, els meus punts de vista, les meves opinions, el meu cotxe, la meva casa i connectant amb la impermanència de les coses a les quals ens apeguem i relativitzant la seva importància.
He après a mirar amb més equanimitat cap als esdeveniments externs i cap a mi mateix a través d’una manera conscient, simple, però poderosa, de gestionar, acceptar, acompanyar, abraçar les dificultats de la vida sense identificar-me amb elles.
Fer una pausa, i respirar, abans d'actuar
He après a millorar la meva manera de respondre i actuar, acostumant-me a posar a costat expectatives, judicis, idees preestablertes i fins i tot creences consolidades, a fer una pausa, buidant la ment amb una bona respiració i valorant altres possibilitats abans d’actuar.
L’equilibri és una condició a la qual tots aspirem. És una situació d’estabilitat en la qual tot flueix i tot està en pau, però no deixa de ser un estat molt dinàmic, el resultat d’un continu balancejar-se entre situacions que ens porten cap a un costat i la nostra acció que busca oposar-se a elles i les recondueix.
L’equilibri està subjecte als canvis i al pas del temps, i l’entrenament i la pràctica del mindfulness ens permeten exactament això: aprendre a reequilibrar-nos cada vegada que alguna situació ens desequilibra, mantenir-nos atents i presents cada vegada que ens adonem que el nostre ego, la por, la ràbia, la rumiaciò, les preocupacions i l’ansietat ens estan portant a un terreny poc adaptatiu i eficaç.
A asTara donem molt valor a la necessitat de ser presents i conscients en la vida diària, i treballem l’entrenament de l’atenció plena en molts vessants: a través de cursos i programes de Mindfulness monogràfics o incorporant dinàmiques ad hoc en tallers o retirs de diversos dies. També creiem en la natura com un mig privilegiat per a entrenar la nostra atenció, i donem molt valor a activitats a la natura com els Banys de Bosc; en ells practiquem la nostra capacitat de dirigir la nostra atenció cap al bosc i l’entorn, vivint una experiència única de connexió amb la natura i amb nosaltres mateix@s, i contribuint a aquella pau i calma mental que anem buscant.