L'hivern i la vida interior
En tota la història, les diferents civilitzacions han tingut maneres diferents d’identificar les estacions en el calendari, de nomenar-les o de celebrar-les. Abans el pas d’una estació a una altra i els canvis de cicle natural i agrícola se celebraven de manera molt solemne i formaven part integrant de la vida de les persones.
Aquesta manera de viure les estacions contribuïa al fet que les persones mantinguessin un contacte molt estret amb el cicle natural, experimentant i coneixent molt bé els efectes d’aquests cicles sobre la seva pròpia vida.
Avui dia nosaltres estem acostumats a viure les estacions com una simple mesura del pas del temps i de les fases d’un any solar; mesurem la durada del dia i de la nit, pensem en el temps que farà per a saber com vestir-nos, o a com gaudir de les temporades de més calor per a les nostres vacances. Associem fins i tot les estacions amb fases específiques de la nostra vida diària (tardor-tornada al col·le, hivern-festivitats, estiu-vacances) vivint en funció de l’espera d’aquest o d’aquell esdeveniment. Segurament, hem perdut una mica la connexió amb els canvis estacionals com a expressió de la vida del medi natural; potser els entorns i ritmes urbans i el model econòmic actual han contribuït a allunyar-nos progressivament d’aquells mecanismes vitals que marquen el pas dels mesos: la constant presència de llum, la disponibilitat contínua de productes fora de temporada, l’absència i llunyania d’espais naturals on observar com la natura es transforma dia rere dia.
A asTara ens apassiona recordar i portar de tornada una visió i un acostament a les estacions basada en el cicle vital de la natura, ón la simple rotació de la terra, la durada del dia, les temperatures i l’energia marquen tots els ritmes vitals, entenent el canvi de cicle no com una cosa externa a l’ésser humà sinó com una cosa intrínsecament lligada a la seva existència, a la seva evolució i a la seva dimensió física i espiritual, en definitiva al que a asTara diem la seva Natura Interior.
Una visió mil·lenària i basada en l’observació i la connexió amb la natura i la seva energia és la que ve de la medicina tradicional xinesa. Segons aquesta, l’alternança de les quatre estacions es regeix per les lleis de la natura de: naixement a la primavera, creixement a l’estiu, collita a la tardor i reserva a l’hivern. Segons aquesta tradició, s’ha de cultivar l’energia essencial del yang (el principi masculí lluminós, càlid i sec a la natura) a la primavera i estiu, per contra a la tardor i hivern acumular l’energia essencial del yin (el principi femení, fosc, fred i humit).
Ara ja portem un mes d’hivern des del solstici, que en el nostre calendari és el dia que marca l’inici de l’estació més freda i fosca de l’any… A l’hivern, les herbes i les flors es marceixen, els rius i els llacs comencen a congelar-se, tot s’alenteix. És una estació amb característiques de contracció, de foscor, fred, pausa, silenci, interiorització, reflexió, en fi, és un moment propici per a conservar l’energia. El que ocorre a l’exterior també ocorre dins del nostre organisme; a l’hivern es dificulta la circulació de l’energia vital i la sang; l’energia essencial del yang es concentra a l’interior del cos, raó per la qual es requereix guardar la calor corporal i mantenir l’energia interior amb la finalitat de prevenir malalties com ara refredat, trombosi i especialment les malalties cardíaques.
A l’hora de restablir la salut i evitar la malaltia, la medicina xinesa sol relacionar cada estació amb determinats òrgans del cos, a un element, un sabor, una emoció, un aspecte sensorial i una activitat mental o psíquica. A l’hivern la responsabilitat passa al ronyó, que s’identifica amb el fred, el color violeta i blau fosc, una etapa de mort figurada que donarà lloc a un nou naixement quan arribi la primavera, l’estació del creixement i de la renovació. L’energia que resideix en el ronyó és aquella que ens proporciona les ganes de viure, de realitzar les accions que ens proposem i de lluitar pels nostres projectes, ens dona força i determinació, és el que anomenem perseverança. L’energia equilibrada i unificadora dels ronyons evita que sorgeixi o s’introdueixi la por, i afavoreix una personalitat amb gran força de voluntat i resiliència.
Com equilibrar la nostra energia a l'hivern?
L’hivern és una estació en la qual el fred, la climatologia i la major durada de la foscor, conviden a mirar cap al nostre món interior, així com a conrear l’assossec i el silenci. És una estació que convida a recuperar un espai interior de connexió amb nosaltres mateixos i deixar anar la nostra identificació amb aquells aspectes que ens limiten en la vida, com la inseguretat, la falta d’atenció o la inconstància.
La cultura xinesa aconsella que, en els tres mesos d’hivern, hem de ficar-nos al llit primerenc i aixecar-nos tarda per a aprofitar bé el sol ja que, en els matins d’hivern quan ens despertem, tenim encara els músculs, els nervis i la circulació sanguínia una mica endormiscats i contrets, l’ombra i el fred de la nit encara no han desaparegut i la terra no ha recuperat la temperatura del dia. Com per a molt(e)s de nosaltres el treball o altres responsabilitats ens obliga a aixecar-nos d’hora durant la setmana, aprofitar la fi de per a aixecar-se amb el sol una mica més alt és una possibilitat (sense arribar a desestabilitzar el nostre ritme circadiari).
Enfocar l’atenció en la nostra pròpia respiració, en com l’aire entra al nostre cos, plena els nostres pulmons, roman dins i després surt, així com concentrar-nos en la flama d’una espelma, practicar la meditació asseguda o participar en un retir meditatiu o de mindfulness, són camins vàlids per a fomentar la introspecció i la calma.
Fer exercicis sempre és bo, encara que es recomana per exemple allunyar-se de la boira i aprofitar el sol. Realitzar un exercici físic adequat i mesurat és fonamental per a equilibrar l’energia del Qi en el cos i en els ronyons. Són recomanables exercicis de ioga amb estiraments suaus, estimulacions, massatges, moviments fluids i postures dempeus adaptades a la temporada. Amb uns sans exercicis de QiGong (Txikung) podem facilitar la nostra mirada cap a dintre, enfortir la nostra essència de ronyó, alliberar pors emmagatzemades, augmentar la nostra connexió amb el cos i estimular l’eliminació de toxines.
Al mateix temps, és important cuidar l’alimentació amb ingredients de la temporada hivernal. Posar èmfasi en els aliments calents com ara sopes i guisats, vegetals d’arrel, frijoles, miso, algues marines, all i gingebre, així com herbes: coriandre, pebre fresc, mejorana, orenga, farigola i fonoll. Els aliments salats són molt recomanables; cranc, cloïsses, ostres, musclos, sardines, flocs, calamar, salsa de soia, mill i ordi. La tradició xinesa recomana menjar naps a l’hivern, la qual cosa pot ajudar a eliminar l’excés de calor o de yang. També és essencial prendre molts líquids, especialment líquids tebis com a aigua tèbia o te.
Finalment, a nosaltres en asTara ens agrada combinar aquestes activitats d’introspecció i de cura de cos i ment, amb activitats de connexió amb el medi natural; per a apreciar la bellesa del paisatge a l’hivern, per a reconèixer la fortalesa de la natura, per a percebre la increïble vida que té un bosc a l’hivern malgrat les condicions climàtiques, res millor que experimentar-ho amb un bany de bosc. Una experiència de contacte conscient amb els elements que ens permet redescobrir la natura sota un altre paradigma i reconnectar amb nosaltres mateix@s.